SER O TENIR?

Ser: Tenir realitat, existir, tenir lloc com a fet.

Tenir: Indica que una persona o una cosa és d'algú, que està en el seu poder, o que hi està relacionada, que l'afecta, que li passa, que en forma part.

Dos filòsofs propers:

• Erich Fromm: Psicòleg social i filòsof humanista alemany del segle XX.

  • El tenir és una carga opressiva d'ambicions mentals, desigs de poder. Sembla que per viure haguem de tindre coses i que aquesta sigui la manera més natural d'existir i la única manera de viure creant d'aquesta manera una societat consumista.

  • El ser és qui postula vitalment l'amor, el plaer i la comunió.

  • Aquest digué per gaudir d'una bona vida no hem d'esperar res a canvi, no hem de trobar finalitats utilitàries, ens hem de buscar a nosaltres mateixos en comptes de consumir per sentir-nos millor.

  • El tenir és una via injusta. La via del ser és la de l'experiència, la que no es pot descriure amb les coses i la que s'ha de quedar de per vida.

  • Una persona ha de seguir atent a les seves necessitats vitals, hem de mantenir un antropocentrisme dèbil.

• Gabriel Marcel: Filòsof francès del segle XX.

  • La metafísica del tenir diu que ens hem de valer només d'allò que es té i no del que no és. Diu que el que posseeix manté, conserva, augmenta... Aquesta persona, només pel fet de posseir viu atemoritzada per por de què aquesta possessió es desgasti o s'escapi.

  • D'aquesta manera la realitat deixa de ser vida i alegria. Els objectes ens acaben absorbint fins a un punt que podem arribar a desesperar-nos.

  • Els individus només poden estar compromesos en situacions específiques en què es veuen implicats.

  • Per aquest, tenir és tancar, impedir... S'ha d'esquivar l'embastida consumista dels mitjans de comunicació del nostre entorn i serem més conscients del que gastem i no només diners i ens adonarem que no val la pena, que valen més els records i l'apreci entre d'altres.

  • La societat ha d'incentivar a les persones guiant-les a un nou horitzó i no a un d'egoista.

Actualment, l'entitat personal està constituïda sobre les pertinences. La vida porta a l'ecocidi, al consum sense límits.

Per ser feliç no es necessita tenir tant.

El més important en la vida és ser i ser feliç.

Som més feliços quan som que quan tenim ja que quan obtenim alguna cosa, sempre volem més i mai parem de demanar.

El consum desmesurat i incontrolable ens ha transformat en éssers materialistes fins al punt d'estar tan ocupats «tenint» que ja no ens queda temps per «ser».

El fet de ser no es perd mai, sempre ho portarem a sobre, és etern, en canvi, el tenir s'aconsegueix però també es pot acabar perdent i si això succeeix perdrem la felicitat, però també som infeliços quan tenim por a perdre-ho...

Hem d'intentar prioritzar el ser abans que el tenir, ens anirà tot bastant millor i ens adonarem realment del nostre potencial com a persona i tindrem més clar llavors quin és el nostre objectiu i fins a on volem arribar.