Primerament hauríem de retrocedir i explicar una mica de teoria bàsica platònica.
Segons plató hi ha dos móns: el món de les idees i el món sensible. El món de les idees és el més real dels dos, és on es troben totes les essències de les idees a més és immutable, etern, continu i no es pot percebre amb els sentits. El món dels objectes sensibles, menys real, és on trobem tot allò que es pot percebre amb els sentits. En aquestes concepcions platòniques, que ell mateix descartarà en els seus diàlegs de bellesa, hi ha moltes influencies d'altres filòsofs com ara Parmènides (atributs com ara continu, únic, etern...)
De fet, segons Plató, totes les idees existeixen i són abans que no pas els objectes sensible, els quals no actuen gaire sobre l'essència de la idea. Només acaben de polir-la ja que aquesta es perfecta i immutable.
La meva opinió personal es que totes les essències estan en continuo canvi, en contra del que deia Plató. Aquest canvi continuat es degut a que els objectes del món sensible experimenten constants canvis que haurien de modificar la regla general (idea) ja que, diversos conceptes han canviat totalment al cap de molts anys i no tenen cap característica reconeixible dels inicials.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada