Eternitat o temporalitat?

L'eternitat és l'existència al marge del temps, allò que dura per sempre. En canvi, temporalitat té un principi i un fi, no dura per sempre.

Segons Parmènides l'ésser és etern, ja que si tingués un final passaria a no ser, i això és impossible.

Diu que hi ha dues vies, la del sentits i la de la raó. Per arribar a la veritat s'ha de seguir la de la raó perquè els sentis ens enganyen, ens porten a la confusió. Per tant, si l’ésser és etern, no hi ha canvi.

Oposant-se a les idees de Parmènides, Heràclit diu que tot canvia, que no et banyes dues vegades al mateix riu, que tot és temporal. No és partidari dels sentits, sinó que diu que s’han de fer servir els sentits juntament amb la raó.

A més, Plató creia en l’eternitat del món de les idees i va dir “El tempos és una imatge mòbil de l’eternitat”.

Personalment, m’agrada més la idea d’Heràclit de que tot canvia i de que els sentits i la raó han de treballar junts, perquè potser tot el que veiem no és veritat. Quan raonem, l’únic que estem fent és interpretar el que hem percebut amb els sentits.