Si agafem com a punt de partida de l’univers el Big Bang, hauriem d’adonar-nos que no som sols a l’univers. Però no vull parlar d’altes móns en altres galaxies sinó de mons paral•lels tals com el del món de les idees de Plató. Segons Plató, existeixen dos móns: el de les idees i el sensible. El món de les idees, afecta al món sensible ja que tot el que hi ha en ell ha sigut format per la participació de les idees.
Un altre exemple de móns paral•lels serien els que trobariem rera la mort, aquests dels quals parlen les religions (si et portes bé a la Terra o món sensible, més endevant tindràs una bona vida al món de les ànimes).
Hi ha, però, un altre tipus de móns paral•lels que trobarem molt ben reflexat al mite de la caverna de Plató. Les ombres que veuen els homes encadenats són tot el seu món, però les ombres formen part d’un altre món, el dels objecte sensibles. Quin dels dos és més real? Si s’ho preguntessim a un esclau et diria el de les ombres, però si s’ho preguntem a un portador d’objectes et diria que el món dels objectes sensibles. Cap dels dos ha vist altra cosa que no sigui el seu propi món, i com en aquests no hi ha proves tangibles de l’existència d’altres móns, és impossible saber si hi ha o no móns paral•lels. El que sí queda bastant clar és que tant al món de les idees de Plató, al de les ànimes de les religions com al món propi de cada persona hi afecten els altres móns paral•lels a ells.
Jo crec que poden existir perfectament móns paral•lels però que no els podem trobar perquè hem sigut dissenyats per viure al nostre món i no al dels altres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada