Hi han dues maneres d'arribar al coneixement: per inducció i per deducció. Plató va intentar definir la justícia per deducció, creant una ciutat justa i arribar llavors als individus.
La justícia ha de ser general, és a dir, s'ha de poder aplicar a tot, però si ho és massa hi han moltes situacions en què hi han aspectes mal lligats, no hi han dos casos iguals; si les lleis són massa concretes, no hi podrien haver lleis, ja que se n'haurien de crear de noves per cada cas concret.
Per tant, s'ha de fer una classificació de les coses segons les seves característiques comunes, sense oblidar les particularitats (això fa que hi hagi molts matissos subjectius)
A més a més, tot el que es vol analitzar és subjectiu, les persones estem condicionades per la cultura, la ideologia, la educació i a la moralitat. Això, i juntament amb els altres factors fa que no es pugui arribar a trobar unes lleis absolutament justes, ni que es puguin aplicar a tots els casos; tots els judicis etsan condicionats a més per la subjectivitat del jutge, els advocats i el jurat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada