Coneixement innat o adquirit?

El coneixement està constituït per tota la informació que tenim gravada en el nostre cervell, una base de coneixements per tant és l'emmagatzematge de les dades adquirides, relatives a un determinat camp del saber. Però, com obtenim els nostres coneixements? Naixem amb ells o els aconseguim aprenent?

Una partidari del coneixement innat és Plató que mitjançant la teoria del coneixement que es basa en la reminiscència diu que conèixer és recordar. Per ell el coneixement és anamnesi, es a dir un  record. Per tant coneixem recordant. Com que els sentits ens enganyen només podem conèixer a través de la raó.

L'origen dels coneixements s'explica amb l'ajuda de la teoria de la preexistència de l'ànima i la seva immortalitat. L'ànima és allò que ens mou, ha existit sempre i sempre existira i el cos constitueix la la seva presó. Abans de néixer un individu, la seva ànima habitava el món de les idees, que és el món vertader i posseeix uns atributs característics: espiritual, únic, eternal i immutable). Metre es troba en el món de les idees l'ànima realitza un viatge, al llarg del qual recull tot tota mena de coneixement. Un home savi és aquell l'ànima del qual ha tingut un viatge plàcid, per tant va veure més coses i pot recordar més. En conclusió segons Plató el coneixement és innat i depèn del viatge que hagi tingut l'ànima en el món de les idees.

Per una altra banda tenim a Aristòtil que no creu en el coneixement innat. Els coneixement que posseeix una persona els ha adquirit al llarg de tota la seva vida. Segons Aristòtil naixem amb la ment buida com una pagina blanca en la que no hi ha res escrit. Per tant en néixer hi ha una total absència de coneixement a la nostra ment.

Els coneixements que aconseguim emmagatzemar durant tota la nostra vida s'adquireixen mitjançant l'observació i la percepció dels sentits. Això constitueix la defensa d'un coneixement purament sensitiu.

Encara que la teoria de Plató és molt interessant la d'Aristòtil em sembla més creïble i per tant més verosimil. Segons Aristòtil el coneixement està a la disposició de tothom i només depèn de la seva voluntat d'aprendre adquirir coneixements, mentre que segons Plató tot el coneixement que tenim depèn del viatge que hagi tingut l'anima en el món de les idees i per tant no es pot aspirar a més coneixement del que ja tenim des de que vam néixer.