Està demostrat que la majoria de la gent és optimista, però realment ens convé creure en un futur de color rosa? No ens podem decebre amb la realitat? De la mateixa manera que experimentem il·lusions òptiques, de vegades creiem veure alguna cosa que és molt distinta a la realitat. Es tracta de les il·lusions cognitives, que estan relacionades amb el coneixement i de les quals hi ha tres tipus: la il·lusió de la superioritat, la de la introspecció i el biaix optimista.
Il·lusió de la superioritat: la gent tendeix a pensar que és superior del que és i superior a la mitjana. Per exemple, el 93% de la població considera que està en el que representa la mitjana superior en la conducció, però això estadísticament és impossible perquè no tots podem ser superiors a la mitjana i per això es tracta d’una il·lusió.
Il·lusió introspectiva: és la nostra tendència a pensar que els nostres motius estan fundats, és a dit, el perquè de les coses que fem quan en realitat no hi cap motiu, però ens creem històries per tractar d’explicar-nos a nosaltres mateixos perquè decidim fer això, acceptar aquest treball, iniciar una relació.. i no sempre és correcte. Així, si hem d’escollir entre anar de vacances al mar o a la muntanya, un cop escollim una opció tendim a imaginar mil raons que ens diuen que em pres la decisió correcta.
Biaix optimista: és la nostra tendència a sobreestimar les nostres possibilitats a experimentar vivències positives al llarg de la vida i a subestimar les probabilitats de viure experiències negatives. Així, sobrevalorem la nostra esperança de vida, el nostre èxit professional i infravalorem les nostres probabilitats a posar-nos malalts, patir un accident de cotxe.... Bàsicament pensem que demà estarem millor que ahir.
D’altra banda, es considera que les preferències d’una persona venen posteriorment als fets, de forma que prenem una decisió i desprès arribem a la conclusió que hem pres la decisió correcta. El cas és que al llarg de la vida ens veiem obligats a prendre moltes decisions importants, com en què volem treballar, on volem viure, etc. i en molts casos ens ho pensem molt, doncs pensem en els aspectes positius i negatius. Així, s’ha demostrat que un cop una persona ha pres una decisió, tendeix a pensar que la opció que ha escollit és millor del que pensava abans i la que ha rebutjat, era pitjor.
Així mateix, hi ha gent que opina que la vertadera felicitat només s’aconsegueix quan es busca ser feliç, de forma que gran part del que ens fa feliços, no succeeix en el moment sinó que és el que pensem que ens passarà l’endemà. És l’entusiasme sobre el que ens passarà. Molta gent,
però, sosté que el secret de la felicitat és tenir baixes expectatives: si no esperem trobar l’amor, estar sans i tenir èxit, no ens decebrem si no ho aconseguim i per tant, serem feliços. Però sembla que les persones optimistes no es senten pitjor quan no aconsegueixen el que es proposen perquè tendeixen a pensar que el pròxim cop tot serà millor.
Així mateix, ser massa optimista també té els seus perills i podem posar-nos en conductes arriscades que ens posin en perill. Per exemple, com que creus que tot sortirà bé, no et fas provés mèdiques sovint tal com deuries, no et poses el casc quan vas en bicicleta o el cinturó quan condueixes. Totes aquests coses són negatives i et poden ocórrer. També, respecte la planificació, la gent tendeix a pensar que acabarà els seus projectes avants del previst, que necessitarà menys temps i que els costarà menys i això els pot causar problemes.
Des del meu punt de vista, considero que l’optimisme és un escut protector invisible que ens protegeix de la realitat i que ens permet interpretar segons el que ens convé. No obstant, penso que això no és dolent perquè l’optimisme ens permet ser feliços i avançar. S’ha demostrat que l’optimisme millora el nostre rendiment perquè si pensem que tot ens anirà bé, ens esforcem més. Per exemple, existirien els avions si no hagués hagut gent optimista que pensés que podem volar? Al seu torn, el pessimisme és conformisme i mai hem de ser conformistes perquè llavors deixarem que ens dominin els altres i que mai evolucionem cap a una societat millor. A més, l’optimisme suposa un gran benefici per a la salut, ja que si esperes que el futur et depari coses bones, es redueixen l’estrès i l’ansietat.
Alejandro Villaba Cortés Novembre 2012
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada