La
justícia es pot entendre de dues maneres , de manera Subjectiva i de manera Objectiva.
La manera subjectiva és la que té un sentit personal, tu creus justa una cosa
i la fas, es a dir ets responsable dels teus propis actes.
La manera Objectiva és la que compren una sèrie de normes i principis que ha
de seguir una comunitat.
La
justícia es tracta per lo tant d’un conjunt d’idees, principis o criteris que
han de regir les persones i les comunitats, per saber si les coses són justes o
no.
Des del
punt de vista moral i personal estem parlant de Justícia com a terme ètic es a dir manera d’entendre la
filosofia de manera subjectiva. Es considera que una persona està fent justícia
quan tracta als demés amb dignitat, equitat (igualtat) . Com per exemple: Si
una senyora gran entra al tren i no té lloc per seure, i tu estàs assegut, per
respecte a la seva edat la deixes seure, això seria un acte ètic, aquest
comportament entra dins de l’ètica moral.
Justícia
com a terme jurídic fa referència a
la manera objectiva d’entendre la justícia, és el conjunt de normes i regles
que autoritzen o prohibeixen diverses actuacions.
Podem
distingir entre tres tipus de justícies, la legal la commutativa i
la distributiva. La justícia legal
és la que regula les lleis entre l’individu i la comunitat, s’anomena legal
perquè el seu efecte és el compliment de les lleis, es a dir que s’aplica a les
persones que estem obligades a respectar les normes establertes per el govern a
fi de garantir una convivència harmònica. La justícia distributiva s’encarrega
de distribuir càrrecs entre les persones a fi de que els drets dels individus i
ciutadans siguin respectats, com per exemple pagar impostos, respectar les
normes de trànsit..
La
justícia commutativa és la que parteix del supòsit de que tothom té els
mateixos drets, s’aplica sobretot als comerços, un exemple seria pagar un bé a
canvi d’un producte.
Segons
Plató el terme Justícia s’entén com un desig , com un anhel, com un estat ideal
de la humanitat que comporta felicitat, perfecció i benestar.
Quan és
parla de LEGALITAT es fa referència a un sistema de lleis que s’ha de complir i
que dona aprovació a determinades accions. És llavors tot el que es realitza
dins del marc teòric de la llei escrita i com a conseqüència s’ha de respectar.
Un cop
os he explicat aquests dos conceptes os explicaré el dilema que molts cops ens
hem de platejar, la justícia o la legalitat? Són completament contradictors
però de vagades les normes jurídiques i morals poden coincidir , per exemple NO
MATAR és una norma jurídica i moral alhora.
Jo em
decanto per Justícia Moral tot i que entenc que la llei s’ha de complir. HI ha
casos determinats que per mi la justícia és clara. Des de una perspectiva legal
no pots deixar morir a una persona en fase terminal però per mi seria just
perquè no cal allargar-li la vida a una persona quan veus que està patint. En
aquest moment es veu molt clar si decidiràs els teus actes segons la llei o
segons el que et teu cor et diu.
Un
altre exemple molt actual serien els desnonaments, la llei ens diu que quan
tens una hipoteca la tens que pagar fins al final, però no és just que una
persona que s’ha quedat sense feina per lo tant sense ingressos la desnonin es
a dir la facin fora de casa seva, en aquest cas per fer justícia s’han de
buscar altres solucions, com seria canviar les lleis. Com es sabut el cas
d’Amaia Egaña, que es va suïcidar.
Una
cosa es evitar els impagaments i una altre es crear situacions personals i
socialment insostenibles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada