ANARQUIA O GOVERN

El concepte d’anarquia o acràcia, prové del grec antic i significa “sense govern”.  És a dir, la vida d’un poble que és regeix sense una autoritat constituïda, sense govern.  L’anarquia defineix l’absència de l’Estat o del poder públic en certes situacions, fent inaplicable el monopoli de la força sobre qualsevol territori.

Un govern, en canvi és una autoritat que dirigeix, controla i administra les institucions de l’Estat el qual consisteix en la conducció de la política general o exerceix el poder de l’Estat. És l’òrgan (format pel president + ministres) al que la constitució hi atribueix el poder executiu i exerceix el poder polític sobre una societat.

 Molts partidaris del pensament anarquista afirmen que les idees anarquistes han estat presents al llarg de tota la història de la humanitat. Però no es fins al segle XIX que l’anarquisme neix com a moviment.

Els antropòlegs contemporanis, anarcoprimitisme  dins el moviment anarquista, afirmaven que la societat humana de tota la història (abans de la història escrita) va viure fa milions d’anys sense autoritats establertes i sense institucions.

Segons Harold Barclay (professor d’antropologia de La universitat d’Alberta, Canadà) molt abans del naixement de l’anarquisme com a teoria els éssers humans vivien en societats sense governs, però que després de l’auge de les societats jeràrquiques les idees anarquistes van néixer com a resposta crítica a les noves societats.

El taoisme (sistema filosòfic originari a la Xina Antiga) va ser abraçat per anarquistes ja que es deia que estava dotat d’idees anarquistes.  El savi taoista Lao Tse va desenvolupar una filosofia “sense regles” i molts taoistes vivien una vida anarquista.

L’any 300, Bao Jinyang (filòsof anarquista xinès) defensava que no hi havia d’haver ni senyors ni súbdits.

A occident les tendències anarquistes és poden trobar en filòsofs grecs com Zenó (fundador de la filosofia estoica) o Aristrip, que deia que la persona assenyalada no hauria de deixar la seva llibertat a l’Estat.

Es diu que l’anarquista rus Majaí Bakunin (posterior a Karl Marx) és el pare de tal moviment.

A Espanya l’anarquia va arribar gràcies a les traduccions de Pi i Maragall de les obres de l’anarquista Prudhon, però el increment d’aquest moviment es va veure reflectit després del Sexenni Revolucionari on l’obrerisme català va participar a la primera internacional al costat dels bakuninistes i se’n van veure influïts.

Govern prové també del grec antic. És diu que el primer govern neix a Atenes al segle V a.C. Neix a partir dels vocables demos (poble) i krátos (poder o govern).  El terme demos, però semblava haver estat un neoligisme derivat de la paraula demiürgs i geomoros. El historiador Plutarc assenyalava que els geomoros (camperols), els demiürgs (artesans) i també els eupàtrides (nobles) eren les tres classes en que Tesseu va dividir la població lliure d’Àtica.  à primer exemple de sistema democràtic.

La missió del govern era ser un sistema d’autoprotecció amb les famílies de l’Estat (llarg termini, autofinançament, molta bona qualitat i sense corrupció) à recaptar aportacions obligatòries de tots els membres de l’Estat (diners) per construir una estructura i empresa de serveis públics.

És diu que la primera forma de govern que va existir va ser la tribu, que tenia una forma de coordinar-se per generar el màxim de satisfaccions que satisfessin a la tribu.

Fa pocs segles, i en exemples com la monarquia i la oligarquia  els poders residien en una sola persona o en un grup petit, els qual formaven el govern i executaven el seu poder sobre els ciutadans que dirigien.

L’origen del concepte de la separació de poders neix amb el filòsof polític francès de la Il·lustració  Montesquieu. Va descriure la divisió del poder polític entre l’executiu, legislatiu i judicial basant-se en el model del sistema constitucional britànic, en el qual s’hi podia observar una separació dels poders entre el monarca, el Parlament i els tribunals.

Teoria política moderna:  dividida en tres branques.

-          Poder legislatiu: per a fer les lleis.

-          Poder executiu: implementar les lleis.

-          Poder judicial: jutjar i castigar el incompliment de les lleis.

Aquestes tres branques operen independentment.

En les democràcies  la nominació del govern és realitzada per els ciutadans de l’Estat.

CONCLUSIÓ

Personalment, i com ja sabeu tots jo estic a favor de l’anarquisme, ja que penso que la llibertat no és allò que algú hagi de decidir per mi, ni com estudiar, vestir, pensar,  parlar o qualsevol cosa, sinó que ho he de fer jo, i que jo mateixa puc ser capaç de governar-me com ho ha fet durant milers d’anys l’ésser humà. Sé també, i no per això m’estic contradient que actualment l’anarquia es un sistema que no podria ser dut a terme, perquè la corrupció està massa viva. A part de que la majoria de la població no està preparada, ja que la majoria de la gent té un concepte erroni del que seria la llibertat (fer el que vulguis sense fer cas a les conseqüències, NO!).  Per que regni l’anarquia l’organització social ha de ser perfecte. Actualment, i dins la nostra societat molts anarquistes són rebutjats, però la societat nomes hauria de comprendre que, simplement, un govern no ens pot oferir cap llibertat, que no tenim ningú que ens lideri i que nosaltres som el nostre propi govern, que creiem amb una societat IGUALITÀRIA.