Relativisme o absolutisme

Hi ha dues teories filosòfiques oposades davant la veritat i que han estat defensades de manera reiterada al llarg de la Història de la Filosofia: l'objectivisme i el relativisme. L'objectivisme manté la idea de què la veritat és independent de les persones o grups que la pensen o formulen. Per altra banda, el relativisme considera que la veritat depèn o està en relació amb el subjecte, persona o grup que l'experimenta. No és relativisme acceptar que existeixen moltes opinions sobre les mateixes coses, això és obvi i ningú ho ha negat. El relativisme manté que existeixen moltes veritats sobre les coses, almenys tantes com persones creuen tenir un coneixement.

Hi ha dos tipus d'opinions sobre la veritat:

1. Els Sofistes aposten per el nomos en lloc de la fisis. Res es veritat ni mentida: Tot és relatiu. L'home és la mesura de totes les coses: cadascú té la seva opinió respecte la veritat, no hi ha una veritat o una mentida absoluta.

Com a diferents Sofistes a favor de la relativitat tenim a:

- Protàgores, que deia que no hi havia veritat per sobre de l'home. Era un partidari de l'esceptisme, considerar que la ment humana és incapaç d'arribar a la veritat, i de l'agnosticisme, anava en contra de la religió i deia que no podem saber res dels Déus.

- Gòrgies de Leotini que deia que res no existia i també era partidari de l'esceptisme, i a part de tot això era un pacifista.

2. Per altra banda tenim  Sòcrates que deia que la veritat sí que existia.

Sòcrates creia que la veritat es troba a l'interior de cada home, i s'havia proposat la tasca d'ajudar els seus interlocutors a "donar-la a llum". Per això deia que el seu ofici s'assemblava al de la seva mare, que va ser llevadora: mentre ella ajudava a les dones a parir nens, ell ajudava els homes a trobar la veritat.

Per això es valia de la ironia, mètode pel qual feia prendre consciència al seu interlocutor que en veritat no sabia tant com creia. Quan la persona reconeixia la seva ignorància, mitjançant preguntes la guiava cap a la veritat. La ironia i el diàleg eren així les dues parts del seu mètode.

En resum, la meva opinió és que si en tots aquests anys no s'ha pogut verificar qui tenia raó dels dos, és que les dues parts tenien alguna cosa de certa encara que no la puguem demostrar avui en dia, però si m'hagués de posar a favor d’alguna de les dues parts em posaria a favor de Sòcrates dient que tots tenim la veritat a dins i l’hem de descobrir.