El dilema que vaig fer ja fa uns mesos, és el seguent: Hi ha una veritat més absoluta que altres, que fagi que aquestes altres, devant de l'absolutisme de les primeres, passin a ser relatives?, en paraules més simples és tot absolut o tot és relatiu.
Abans de donar la meva opinió sobre aquests temes, nombraré algunes fugures protagonistes de la història de la filosofia que defensen les dues postures.
En primer lloc, donarém el protagonisme als sofistes, un grup heterogeni dintel·lectuals que van florir a Gràcia a mitjans del segle V aC, concretament a atenes.
Eren mestres de la oratoria, l'art de convençer per la parla, podien defendre qualsevol posició que se'ls plantejés.
En els seus discursos acostumaven a referir-se a temes comuns, coneguts per tots els sofistes i també per els espectadors de les plaçes on aquests feien els seus discursos en els que practicaven la pedagogia.
El que més els caracteritza, és el seu pensament subjestivista, deien que no existia una veritat absoluta, ja que si aquesta existís, els canvis en les civilitzacións que sabien que s'estavan produint, no podrien ser veritat..
En contaposició als sofistes, hihavia Plató que era paridari de l'absolutisme, la veritat absoluta sí que existia, perque sino totes les lleis i normes universals es posarien en dubte i es podrien questionar.
LA meva opinió respecte aquest dilema, és que a nivell general de societat, no existeix res absolut, perque per el que per una persona és absolut, per una altre, aquella mateixa cosa pot ser completament diferent.
En canvi, a nivell personal, crec que si que hihan veritats absolutes, com els sentiments que una persona en concret té, i que només ell sap el que esta experimentant.
Per la resta crec que no és bo considerar alguna cosa absoluta, perque com ja he dit per una altre person, pot no ser-ho.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada