Immobilitat o canvi?

Aquests és un dilema interessant ja què planteja la contrarietat entre la immobilitat i el canvi, ja que, segons el meu punt de vista, les coses no obtenen un canvi si no tenen un moviment. Tenim dos filòsofs que defensaran aquestes teories:

- Parmènides, que és defensor de la immobilitat a partir de les apories. Ens planteja la seva teoria mitjançant dos exemples, un és el de la carrera d'Aquil·les i la tortuga i l’altre la de la fletxa i la diana. Pel que fa a l’exemple de la carrera, és diu que Aquil·les va donar avantatge a la tortuga. Segons aquesta teoria, la tortuga mai serà enxampada per Aquil·les ja que Aquil·les ha de travessar infinits punts mitjos. De manera genèrica aquesta teoria no té gaires fonaments, però si l’enfoquem des d'un punt de vista a través de la raó, té molt de sentit ja que l’espai és divisible infinits cops, per tant, no és pot arribar al final. El filòsof que defensa els canvis és Heràclit. Ell és defensor de què totes les coses canvien, que per tant aquestes han de tenir un moviment. Una frase d’Heràclit que ens enfoca la seva teoria és: “No et banyes dues vegades en el mateix riu”. Per què ho diu això? Perquè és totalment cert, l’aigua en la que t’has banyat en un determinat moment no és la mateixa un segon cop que et banyes ja que aquesta aigua es va desplaçant seguint el riu. Personalment em decanto per la teoria dels canvis, i llavors per dir que sí que hi ha un moviment. El raonament que m’ha empentat a triar aquest punt de vista ha sigut el fet de què si una cosa no té moviment, no pot canviar, però que totes les coses, tard o d'hora canvien, per  tant, hi ha un moviment continuu.