El mapa no és el territori igual que una paraula no és l'objecte que designa. El llenguatge constitueix un mapa utilitzar per les persones per a representar la realitat que percebem. Això fa que la relitat passi per diversos flitres abans de ser percebuda per noslatres, la qual cosa impedeix que percebem íntegrament com és la realitat. Aquets flitres poden ser limitants neurológics, socials, culturals i individuals.
Per exemple: segur que tots alguna vegada heu sentit una emoció extrema. I encara que li intentis explicar a un amic, amb tots els detalls possibles, aquell sentiment, aquella emoció, ell mai podrà sentir el que tu vas sentir, perquè ha de passar pels seus filtres.
Tots vivim en el mateix món, i fem models diferents d'ell, és a dir, diferents mapes. Al fer diferents models d'aquest món (diferents mapes) ens fa propensos a entrar en conflicte. Ja que no actuem sobre el que acostumem a anomenar realitat, sinó sobre una representació d'ella, que és el nostre mapa personal. Tots ens valem de mapes personals per poder interpretar la realitat.
Això també es pot representar al Món de les idees: El Món de les Idees seria el territori i els objectes del món Sensible són el mapa. Per molt que intentem cuidar al màxim tots els detalls perquè l'objecte sigui com la idea, aquest mai ho podrà ser. Perqué ha de passar pels nostres filtres, ha de seguir el nostre mapa. Així que mai podrà ser com la idea.
En resum, de la mateixa manera que un mapa, ni tant sols un mapa de carreteres, és capaç de mostrar totes les coses que ens trobarem, la idea que nosaltres ens fem del Món, no és el Món verdader, no és el Món real.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada